escultura social
pol fernàndez torres i laura delgado hinarejos
FLUXUS
L'artista lituà George Maciunas va organitzar el moviment internacional Fluxus, una xarxa de artistes que sovint treballaven junts. El 1962, mentre treballava a la base de la Força Aèria dels EUA a Wiesbaden, Alemanya, Maciunas va produir el primer Festival Fluxus. L'esdeveniment es va estructurar com un concert musical amb accions guionistes realitzades per artistes, entre ells Wolf Vostell, Nam June Paik, Alison Knowles i Dick Higgins, artistes que aniria a formar part del nucli del moviment Fluxus.
Maciunas va idealizar el grup d'artistes constructivistes russos LEF, i va publicar nombrosos manifestos de Fluxus condimentats amb intencions polítiques revolucionàries. Mentre que Maciunas creia que l'art havia de combinar-se amb la diversió popular, els esdeveniments de Fluxus tendien a ser abstractes. Les accions estaven a la vegada humides, amb segments extrets de la vida quotidiana i estranys. Com a composicions musicals, aquests esdeveniments van ser infinitament repetibles com "puntuacions". Una breu instància d'aquest tipus de treball és George Brecht, que va escriure simples instruccions per a esdeveniments d'art en les targetes que qualsevol lector podria promulgar. Els textos d'instruccions d'art de Yoko Ono estan continguts en un llibre anomenat Grapefruit (1963). La tradició continua en un lloc web dinàmic interactiu de textos d'acció artística que creix a partir d'una exposició anomenada "Do It" (1999, en curs a la web).
FLUXUS
L'artista lituà George Maciunas va organitzar el moviment internacional Fluxus, una xarxa de artistes que sovint treballaven junts. El 1962, mentre treballava a la base de la Força Aèria dels EUA a Wiesbaden, Alemanya, Maciunas va produir el primer Festival Fluxus. L'esdeveniment es va estructurar com un concert musical amb accions guionistes realitzades per artistes, entre ells Wolf Vostell, Nam June Paik, Alison Knowles i Dick Higgins, artistes que aniria a formar part del nucli del moviment Fluxus.
Maciunas va idealizar el grup d'artistes constructivistes russos LEF, i va publicar nombrosos manifestos de Fluxus condimentats amb intencions polítiques revolucionàries. Mentre que Maciunas creia que l'art havia de combinar-se amb la diversió popular, els esdeveniments de Fluxus tendien a ser abstractes. Les accions estaven a la vegada humides, amb segments extrets de la vida quotidiana i estranys. Com a composicions musicals, aquests esdeveniments van ser infinitament repetibles com "puntuacions". Una breu instància d'aquest tipus de treball és George Brecht, que va escriure simples instruccions per a esdeveniments d'art en les targetes que qualsevol lector podria promulgar. Els textos d'instruccions d'art de Yoko Ono estan continguts en un llibre anomenat Grapefruit (1963). La tradició continua en un lloc web dinàmic interactiu de textos d'acció artística que creix a partir d'una exposició anomenada "Do It" (1999, en curs a la web).
Malgrat els manifestos de Maciunas, la majoria dels artistes de Fluxus van romandre apolítics. La naturalesa de la major part del seu treball va ser retorcida i fosca amb humor. Aquesta desvinculació va ajudar a la propagació del moviment. Les autoritats no es van adonar del que estaven els artistes. A l'Espanya feixista, els artistes i poetes del Grup Zaj van atreure nits regulars d'actuació, una vegada que van visitar el Pardo, la ciutat on el dictador Franco tenia el seu palau, actuant en tavernes i patis. Impecablement disfressats de músics itinerants, tot i que amb instruments ridículs, els artistes de Zaj no van ser molestats per la policia.Les formes apolítiques d'aquesta nova manera d'art de l'esdeveniment, doncs, estaven ben adaptades per prosperar com a cultura subterrània en règims autoritaris. I així ho van fer, especialment a l'est d'Europa, sota el socialisme de l'estat, com una forma poètica d'art conceptual al llarg dels anys setanta i vuitanta. Fluxus construït naturalment a terra preparat pel surrealisme internacional i Dada durant el període modernista. Tots dos moviments eren llargs a Europa de l'est. Joseph Beuys es va alinear amb el moviment Fluxus. Va llançar algunes de les seves primeres representacions a l'est, especialment Eurasienstab (Eurasia Staff), en el qual simbòlicament va unir l'Est i l'Oest a través del "cortina de ferro" amb la seva presència mesiánica i accions misterioses.
Malgrat els manifestos de Maciunas, la majoria dels artistes de Fluxus van romandre apolítics. La naturalesa de la major part del seu treball va ser retorcida i fosca amb humor. Aquesta desvinculació va ajudar a la propagació del moviment. Les autoritats no es van adonar del que estaven els artistes. A l'Espanya feixista, els artistes i poetes del Grup Zaj van atreure nits regulars d'actuació, una vegada que van visitar el Pardo, la ciutat on el dictador Franco tenia el seu palau, actuant en tavernes i patis. Impecablement disfressats de músics itinerants, tot i que amb instruments ridículs, els artistes de Zaj no van ser molestats per la policia.Les formes apolítiques d'aquesta nova manera d'art de l'esdeveniment, doncs, estaven ben adaptades per prosperar com a cultura subterrània en règims autoritaris. I així ho van fer, especialment a l'est d'Europa, sota el socialisme de l'estat, com una forma poètica d'art conceptual al llarg dels anys setanta i vuitanta. Fluxus construït naturalment a terra preparat pel surrealisme internacional i Dada durant el període modernista. Tots dos moviments eren llargs a Europa de l'est. Joseph Beuys es va alinear amb el moviment Fluxus. Va llançar algunes de les seves primeres representacions a l'est, especialment Eurasienstab (Eurasia Staff), en el qual simbòlicament va unir l'Est i l'Oest a través del "cortina de ferro" amb la seva presència mesiánica i accions misterioses.
MANRESA
Joseph Beuys havia nascut a la ciutat alemanya de Clèveris el 1921, en una família profundament religiosa. Durant la Segona Guerra Mundial es féu aviador. El 1943, en una acció aèria en territori enemic, el seu avió va ser abatut i va quedar molt malferit. El van trobar els tàrtars, que amb medecines naturals en van tenir cura durant vuit dies i li van salvar la vida. Aquest fet va marcar molt Beuys, que en la seva maduresa artística, basant-se en el camp de les idees, es va recolzar en les seves experiències vitals.
L’estiu del 1966, quan ja feia cinc anys que ocupava la càtedra d’escultura monumental de la universitat de Düsseldorf, va passar per Catalunya i va visitar Manresa, mogut per una creixent inquietud espiritual i la lectura dels escrits d’Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. El segle XVI, Ignasi de Loiola va fer una llarga estada a Manresa, després de venir de Montserrat, en una senzilla cova, avui santuari de pelegrinatge pels jesuïtes. Fou en aquella estada quan va començar a redactar la seva experiència espiritual, que després va aplegar al llibre dels Exercicis Espirituals.
Beuys va visitar Manresa mogut per l’interès que li produïren els escrits d’Ignasi de Loiola, per l’interès en l’espiritualitat, com si fos un viatge d’iniciació en un ‘punt d’energia cultural’.
De tota aquesta vivència, Beuys el 15 de desembre del 1966, a la galeria Schmela de Düsseldorf, va crear l’acció MANRESA, amb la col·laboració del compositor Henning Christiansen i l’escultor Björn Nörgaard. Pilar Parcerisas, comissaria de l’exposició Joseph Beuys. Manresa Hbf, el 1994 al Centre d’Arts Santa Mònica en parla en un article:
«Un dels conceptes detonants de l’acció MANRESA, que és clau en el pensament de Beuys, és la necessitat de travessar una crisi existencial com a via per a superar el materialisme. […] I aquesta premissa desemboca en un dels conceptes més importants del projecte de Beuys, que és la noció de ‘art ampliat’, no tant com a teoria sinó com a configuració del pensament, l’única via que pot reconciliar l’home amb la seva vessant espiritual.»
I conclou Pilar Parcerisas:
«’Cada home és un artista, si exerceix la seva llibertat i el seu capital, que és la creativitat’, va afirmar Beuys. Emmarcada en la corrent estètica de Fluxus, MANRESA és precisament l’acció que es troba en els orígens de la plàstica social que Beuys va propugnar una mica més tard i que va inaugurar el concepte d’art ampliat i la seva etapa d’acció social, política i ecològica.»